diumenge, 27 de maig del 2012

A PARTIR D'ARA


 ... em va fer seure a la branca més alta. Les nostres cames penjaven mandroses. Se'm va escapar una sabata. Portava les ungles dels peus pintades de roig brillant. Adéu, sabata, adéu... La vam veure enlairar-se com un ocell estrany i bonic i desaparèixer entre els núvols.

Em va agafar de la mà i va començar a parlar.

-T'explicaré com serà a partir d'ara... Les nits seran blaves i els dies daurats, menjarem cireres, desxifrarem enigmes, descobrirem tresors, et faré una casa dalt d'un arbre i tindrem un gat invisible. Ens assegurarem que el mar sempre es pot veure al nostre horitzó i si algún dia trobem a faltar la ciutat ens disfressarem i saltarem de terrat en terrat seguint la ruta misteriosa de les antenes.

Jo vaig somriure. Sempre havia volgut tenir un gat invisible.  

Així que li vaig dir que sí. 

I va contruir la casa de l'arbre mentre jo cuinava galetes de vainilla.