dijous, 9 d’agost de 2012

CASTELLS D'ARENA

imatge: http://dollzi.tumblr.com/

 Des de les branques més altes puc veure el mar. 

Camps interminables d'un groc brillant, flors petites, blanques, brunzir d'insectes, silenci d'estiu i bicicletes i més enllà el mar. Però només es veu des de les branques més altes on de vegades ens amaguem a menjar prunes.

Alguns dies baixem de l'arbre, cantem cançons d'una alegria melancòlica, càlida, deixem caure pinyols de pruna per tot el camí que ens porta al mar. Sabem que no ens podem perdre però ens agrada saber-nos personatges de conte.

Canviem les nostres flors, petites, blanques, per diamants d'aigua salada sobre la pell.

Podria viure en un castell d'arena i pedres marines. Podria. Si el meu arbre no m'estigués esperant. Podria deixar-me desfer com una nina de sal. Podria. Visc dalt d'un arbre perquè no tinc arrels. Recordeu. Perles petites, blanques, com flors, sobre la pell humida, brillar sota un sol que ens hipnotitza. Esperar les llunes que ens recordaran l'hora de tornar a casa. Estrelles. Més estrelles encara. Ofegar-se en un mar d'estrelles.

Aviat tindrem un camí ple de pruneres entre la casa de l'arbre i el mar que ens il·lumina aquest estiu estrany de somriures i llàgrimes.

Ara necessitem un estiu etern.
Per salvar-nos.

5 comentaris:

  1. Doncs jo agrairia una tardor, que ja em va fent falta. Sé que tinc arrels, però no sé ben bé on. Ni tan sols m'agraden les prunes, tu creus?

    ResponElimina
  2. Jo en el mar d'estrelles preferiria banyar-m'hi a ofegar-me...

    I si, un estiu etern seria ideal. Càlid, bonic, ple de llibertat per moure's amunt i avall sense gaire roba.
    Des d'on visc jo no es veu el mar, però si baixes o puges un xic el carrer, si.
    :)

    ResponElimina
  3. quina delicia el teu arbre...

    recordes una canço que diu...
    jo tinc per tu..un niu a n'el meu arbre i un nuvul blanc penjat d'alguna branca ?
    sem fa present cada cop que et visito

    petonets

    ResponElimina
  4. Tant fa no tindre arrels... Allà on vas fas que el paisatge es convertisca en màgia!

    ResponElimina
  5. Ja tinc un somni per aquesta nit: un estiu etern i diamants d'aigua salada sobre la pell. Demà, a primera hora del matí, em despertarà el flaire del mar i el moviment de les onades als peus del llit. Quin despertar més bonic!!

    ResponElimina