diumenge, 15 de juny de 2014

SABATES I CARABASSES

Cada dia comptava els seus desitjos. 

Mirava per la finestra del dormitori i s'assegurava que totes les criatures que vivien amb ella havien pujat a la casa de l'arbre: els músics, els monstres que havien oblidat el seu passat, els conills que coleccionaven rellotges sense saber per què... 

Era molt important que tot el món estigués a la casa de l'arbre a l'hora convinguda. No recordava exactament el motiu. Alguna cosa relacionada amb sabates i carabasses. Qui sap... Els hàbits acaben fent arrels de tant repetir-los. Arrels fortes i poderoses de les que et xuclen la memòria i et permeten construir una casa on refugiar totes les criatures que necessiten un lloc per dormir. 

Ella no necessitava dormir molt. Tenia el record llunyà d'una llarguíssima migdiada. Uns ocells foscos amb el bec ple de dents com taurons petits feien niu als seus ulls, Un malson de dimensions equivocades. Sempre li sagnava un dit. Un gota única i eterna que alimentava el seu arbre cada nit, quan dormia. Una mica. Només una mica.  Un calfred de frontera onírica.

De seguida despertava i continuava comptant desitjos fins que es feia de dia i els monstres, els músics i els conills tornaven a la vida calmada dels desperts. 

En general era feliç.
En particular sabia que oblidava alguna cosa.

1 comentari:

  1. Com m'agradaria que els teus posts tinguessin traducció simultània per poder gaudir de com escrius els textos, que estan treballats i són acurats, però a més entendre'ls!

    ResponSuprimeix