RELLOTGES

Avui mengem castanyes i després juguem a veure qui llança més lluny els rellotges. Jo sempre guanye. Van a parar molt lluny i fan un soroll molt graciós mentre volen per l'aire. Una cosa així: fiuuuuuuuuuuu! Quan cauen no fan soroll. 

Tu tens la teoria que hi ha algú esperant que caiguen els rellotges que llancem i els va recollint al vol com si cacés papallones. Per això no escoltem mai el soroll quan arriben a terra. Simplement desapareixen entre els camps de flors grogues que ens envolten.

Un dia d'aquests anirem a passejar i buscarem el caçador de rellotges. Jo crec que els deu plantar en una terra especial. Sí, un dia d'aquests anirem a buscar-lo i creuarem un bosc d'arbres carregats de fruites amb forma de rellotge. Els ocells que faran niu a les seues branques cantaran quan toquen els quarts.

Portarem castanyes per fer-nos amics del caçador de rellotges.

CONTES DE ROBOTS

imatge treta d'aquí

Algunes vegades em poso una flor als cabells només per veure com somrius. 

Per la nit, abans d'anar a dormir, llegim contes de robots. Les nits sense lluna llegim més estona, per compensar. 

Acaronem el llibre com si fos un objecte estrany, com si hagués nascut a l'arbre, ple de contes de robots. Fem veus diferents quan llegim en veu alta. Sovint semblen veus de bruixes i prínceps. Però no, són veus de robot. Poca gent nota la diferència però nosaltres sabem el secret. 

Nosaltres tenim un secret.

Apaguem el llum i posem la flor entre les pàgines del llibre. 

De totes maneres mai oblidem per on ens hem quedat.