diumenge, 21 d’octubre de 2012

RELLOTGES



Avui mengem castanyes i després juguem a veure qui llança més lluny els rellotges. Jo sempre guanye. Van a parar molt lluny i fan un soroll molt graciós mentre volen per l'aire. Una cosa així: fiuuuuuuuuuuu! Quan cauen no fan soroll. 

Tu tens la teoria que hi ha algú esperant que caiguen els rellotges que llancem i els va recollint al vol com si cacés papallones. Per això no escoltem mai el soroll quan arriben a terra. Simplement desapareixen entre els camps de flors grogues que ens envolten.

Un dia d'aquests anirem a passejar i buscarem el caçador de rellotges. Jo crec que els deu plantar en una terra especial. Sí, un dia d'aquests anirem a buscar-lo i creuarem un bosc d'arbres carregats de fruites amb forma de rellotge. Els ocells que faran niu a les seues branques cantaran quan toquen els quarts.

Portarem castanyes per fer-nos amics del caçador de rellotges.

3 comentaris:

  1. Però com es pot llançar els rellotges?? Jo no sabria què fer sense ells. Quina diferència de funcionament entre tu i jo. Sort que sempre ens quedaran les magdalenes de xocolata.

    ResponElimina
  2. Aleshores es podria dir també que qui caça els rellotges abans que caiguen està aturant el temps? :-P

    ResponElimina