diumenge, 14 d’octubre del 2012

CONTES DE ROBOTS

imatge treta d'aquí

Algunes vegades em poso una flor als cabells només per veure com somrius. 

Per la nit, abans d'anar a dormir, llegim contes de robots. Les nits sense lluna llegim més estona, per compensar. 

Acaronem el llibre com si fos un objecte estrany, com si hagués nascut a l'arbre, ple de contes de robots. Fem veus diferents quan llegim en veu alta. Sovint semblen veus de bruixes i prínceps. Però no, són veus de robot. Poca gent nota la diferència però nosaltres sabem el secret. 

Nosaltres tenim un secret.

Apaguem el llum i posem la flor entre les pàgines del llibre. 
De totes maneres mai oblidem per on ens hem quedat. 

6 comentaris:

  1. Que bonic llegir en parella, no? I posant veus de robot? Vaja, el petit univers format per dos és una cosa gegantina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Posar veu de robot és divertit, Xexu! prova alguna vegada i ja voràs! :)

      Elimina
  2. Ohhh, en una situació així tant fa que el conte siga de robots o de prínceps... Em quede amb l'atmosfera!

    ResponElimina
  3. Contes de robots?

    Ohhhhh, sempre em sorpréns!!!

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'encanten els robots i m'encanten els contes, Toro, així que imagina't els contes de robots! Petons!

      Elimina