diumenge, 30 de setembre de 2012

(IN) TRANSCENDÈNCIA


Algunes vegades tinc ganes d'oblidar-me de tanta transcendència. Et deixo mirant les estrelles, em pinto els llavis de vermell i me'n vaig a ballar amb els gats. Maulem cançons de Bowie fins que la nit ens reconeix. Perdo les sabates i torno a casa feliç i cansada. Despentinada, desmemoriada. Sempre torno a casa. Però algunes vegades necessito oblidar-me de tanta transcendència.

8 comentaris:

  1. I qui no? Un descans mental va bé a tothom. Costa aprendre a desconnectar, però si es fa, va de meravella.

    ResponElimina
  2. Despentinada??!!

    Jo crec que no t'hi he vist mai despentinada. Ben al contrari, sempre impecable. Potser desmemoriada, sense sabates i amb una mica menys de transcendència, però sempre amb "glamour".

    És el que té viure dalt d'un arbre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. això serà perquè vaig a berenar amb persones boniques com tu, Marion! ;)

      Elimina
  3. I aconseguir això seria com aconseguir la llibertat...

    ResponElimina
  4. A la merda la trascendència...
    Ja estic fart de tantes responsabilitats.

    Petons.

    ResponElimina