diumenge, 9 de setembre de 2012

LLUM DE SETEMBRE

imatge: thomas northcut

Intentem acostumar-nos a aquests canvis en la llum. Llum de setembre. Bella llum de setembre colant-se en els nostre somnis d'eternitat impossible. 

El camí de tornada a la casa de l'arbre ha quedat cobert de gessamins suïcides. Encara fem una mica d'olor a sal. Cada vegada menys. Acaronem els records d'un estiu que ens ajudarà a sobreviure al fred. Mentrestant, però, només recollim gessamins del terra per adornar les nostres finestres sense cortines. 

Enmig d'un no res temporal. Sans i estalvis. 

Que ningú li done corda al rellotge. 

Ens matareu. Senzillament. Com gessamins suïcides. Avisem. 

Hi ha nits que he de dormir abraçada a les arrels del meu arbre per no sortir volant.

7 comentaris:

  1. Em sembla que aquest hivern no serà tan dur i fred com altres que has passat, oi?

    ResponElimina
  2. "Acaronem els records d'un estiu que ens ajudarà a sobreviure al fred."
    Aquestes paraules ho diuen tot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. hem d'anar fent-nos a la idea que arriba l'hivern i buscar la manera de sobreviure, Ainalma.

      Elimina
  3. Si em permets abraçar-me a l'arbre amb tu, potser juntes tindrem més força i no aconseguiran matar-nos. I en som molts, així que només siguin els gessamins, els suïcides, però no nosaltres.
    També avisem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. no podran amb nosaltres, Marion! ho saps, veritat? ;)

      Elimina
  4. jo no temo al fred sinó a la tardor però et puc entendre
    :*

    ResponElimina