diumenge, 11 de novembre de 2012

CONILLS EN PERILL


 Imaginem distàncies. La distància estelar. La distància especular.

De vegades projectem records falsos en un cel ple d'estrelles. És un missatge enigmàtic que només podran desxifrar els somiadors i els implacables devoradors de miratges.

He decidit deixar de llançar rellotges i anar a buscar el caçador. Una d'aquelles decisions que prenc de manera unilateral. Ja ho sé. Seré ràpida i tornaré abans que se'ns acaben les provisions de galetes.

Em preocupa que comence a fer fred i que arribe la foscor però m'ha semblat veure un reflex entre les flors. En el lloc exacte on hem calculat que viu el caçador de rellotges. Uns càlculs complicadíssims i sense dubte encertats. 

I si és el reflex del mirall que hem estat buscant tota la vida? 

Marxaré demà. Aquesta nit encara podem cantar i ballar i desxifrar missatges estelars. Tot està ple d'estrelles. Com un encanteri. Com una cançó perfecta. L'únic que hem de fer abans de marxar és ballar i recordar com era la vida a la ciutat quan imaginàvem estrelles darrere de les antenes. De vegades ho trobe a faltar.

Portaré galetes per si el caçador de rellotges té fam i és simpàtic.

La gent simpàtica mereix tenir sempre els armaris plens de galetes.

(No volia confessar-ho però un altre dels motius pels quals he deixat de llançar rellotges és que tinc por de pegar-li en el cap a un conill o a un animal semblant.

Tinc tan bona punteria...)

3 comentaris:

  1. Jo cantaré i ballaré amb tu i recordaré tot el que vulguis que recordem.

    Faré tot el que faci falta perquè em donis una d'aquestes galetes tan bones que portaràs pel caçador de rellotges i perquè així, juntes, tornem a imaginar estrelles omplint el nostre cel particular.

    ResponElimina
  2. És un problema llegir-te amb el cap a can pistraus, eh? Avui confesso que m'he perdut una mica. Em podries llaçar un rellotge, a veure si m'encertes de ple al cap i així me'l poses a lloc?

    ResponElimina