diumenge, 1 de juliol del 2012

FOC

via http://takeyourtimepage.tumblr.com/

M'agraden molt els meus peus. Caminar descalça, saber que em sostenen amb fermesa, remullar-los en aigua fresca, sentir-nos una mica salvatges quan correm amunt i avall sense sabates, tan contents que, si no estem prou atents, de vegades volem com ocells d'estiu. 

Se'ns mouen els peus d'una manera estranya quan volem amunt i avall. Jo crec que és per falta de pràctica. Tu dius que no, que moure els peus així és típic de la nostra espècie. Riem, riem sempre i tornem a casa a remullar els peus en aigua fresca. Em dius que he de fer els peus forts. Com l'arbre. Em sembla que visc dalt de l'arbre perquè no tinc arrels. Però estic treballant molt, volant amunt i avall, per trobar-les. 

Ens arriba olor de cendra i foc de lluny. Una por antiga em talla la respiració. Em dius que el nostre arbre no es pot cremar. Baixem a regar-lo abans d'anar a dormir. Desitgem amb molta força que la pluja arribe allà on hi ha la cendra i el foc. Que s'ho emporte tot. Que tots puguem viure dalt d'un arbre. Que s'acaben els dies de foc. Que no tinguem més por.

12 comentaris:

  1. Maleït foc...

    Tant de bo plogui avui mateix i acabi amb ell.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. això volem tots, Torosalvaje... és una desgràcia... :(

      Elimina
  2. Pregarem perquè els mitjans necessaris siguen efectius...

    ResponElimina
    Respostes
    1. els mitjans necessaris estan retallats, Ainalma, ja saps... així ens va.

      Elimina
  3. Els mitjans estan retallats, els diners dels bombers es van destinar al papa i el "president" d'aquest país de pandereta marxa a veure el futbol com si aquí no passes res...
    Tant de bo, plogues com ho està fent a Barcelona sobre les vostres terres...

    Sap molt greu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. és increible tot plegat, Clara! a veure si plou on ha de ploure, sí..

      Elimina
  4. Quina sort, a mi em cauen les ungles, se'm cruien les plantes, em floreixen fongs invisibles i, a sobre, tinc els dits grassonets :)
    Això de l'incendi, una vertadera llàstima! I més llàstima que no hagi mitjans per combatre-ho, quin país!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els meus peus són molt bonics, això és veritat, Francesca. Tan veritat com que l'incendi que estem patint és una autència desgràcia :(

      Elimina
  5. La pluja cau on no ha de caure, malauradament. Esperem que si no és això, arribi el que sigui que pugui apagar tots els incendis. I tant de bo tots els arbres fossin com el teu i no es poguessin cremar.

    ResponElimina
  6. Per sort ja s'han acabat aquests focs. Esperem que no es cremi cap més arbre aquest estiu (especialment el teu). I m'han agradat molt els teus peus (al menys com els has descrit).

    ResponElimina
  7. Tant de bo siguen els últims focs de la temporada i de totes les temporades, Paseante!

    ResponElimina