(IN) TRANSCENDÈNCIA

Algunes vegades tinc ganes d'oblidar-me de tanta transcendència. Et deixo mirant les estrelles, em pinto els llavis de vermell i me'n vaig a ballar amb els gats. Maulem cançons de Bowie fins que la nit ens reconeix. Perdo les sabates i torno a casa feliç i cansada. Despentinada, desmemoriada. Sempre torno a casa. Però algunes vegades necessito oblidar-me de tanta transcendència.

LLUM DE SETEMBRE

imatge: thomas northcut

Intentem acostumar-nos a aquests canvis en la llum. Llum de setembre. Bella llum de setembre colant-se en els nostre somnis d'eternitat impossible. 

El camí de tornada a la casa de l'arbre ha quedat cobert de gessamins suïcides. Encara fem una mica d'olor a sal. Cada vegada menys. Acaronem els records d'un estiu que ens ajudarà a sobreviure al fred. Mentrestant, però, només recollim gessamins del terra per adornar les nostres finestres sense cortines. 

Enmig d'un no res temporal. Sans i estalvis. 

Que ningú li done corda al rellotge. 

Ens matareu. Senzillament. Com gessamins suïcides. Avisem. 

Hi ha nits que he de dormir abraçada a les arrels del meu arbre per no sortir volant.