Algunes vegades tinc ganes d'oblidar-me de tanta transcendència. Et deixo mirant les estrelles, em pinto els llavis de vermell i me'n vaig a ballar amb els gats. Maulem cançons de Bowie fins que la nit ens reconeix. Perdo les sabates i torno a casa feliç i cansada. Despentinada, desmemoriada. Sempre torno a casa. Però algunes vegades necessito oblidar-me de tanta transcendència.
I qui no? Un descans mental va bé a tothom. Costa aprendre a desconnectar, però si es fa, va de meravella.
ResponEliminaSenta de meravella! això segur! :)
EliminaDespentinada??!!
ResponEliminaJo crec que no t'hi he vist mai despentinada. Ben al contrari, sempre impecable. Potser desmemoriada, sense sabates i amb una mica menys de transcendència, però sempre amb "glamour".
És el que té viure dalt d'un arbre.
això serà perquè vaig a berenar amb persones boniques com tu, Marion! ;)
EliminaI aconseguir això seria com aconseguir la llibertat...
ResponEliminaentre altres coses...
EliminaA la merda la trascendència...
ResponEliminaJa estic fart de tantes responsabilitats.
Petons.
i jo!!!!
Elimina