 | |
| imatge treta d'aquí |
Algunes vegades em poso una flor als cabells només per veure com somrius.
Per la nit, abans d'anar a dormir, llegim contes de robots. Les nits sense lluna llegim més estona, per compensar.
Acaronem el llibre com si fos un objecte estrany, com si hagués nascut a l'arbre, ple de contes de robots. Fem veus diferents quan llegim en veu alta. Sovint semblen veus de bruixes i prínceps. Però no, són veus de robot. Poca gent nota la diferència però nosaltres sabem el secret.
Nosaltres tenim un secret.
Apaguem el llum i posem la flor entre les pàgines del llibre.
De totes maneres mai oblidem per on ens hem quedat.
Que bonic llegir en parella, no? I posant veus de robot? Vaja, el petit univers format per dos és una cosa gegantina.
ResponEliminaPosar veu de robot és divertit, Xexu! prova alguna vegada i ja voràs! :)
EliminaOhhh, en una situació així tant fa que el conte siga de robots o de prínceps... Em quede amb l'atmosfera!
ResponEliminaSón prínceps robots, Ainalma, ja veus!
EliminaContes de robots?
ResponEliminaOhhhhh, sempre em sorpréns!!!
Petons.
m'encanten els robots i m'encanten els contes, Toro, així que imagina't els contes de robots! Petons!
Elimina