... em va fer seure a la branca més alta. Les nostres cames penjaven mandroses. Se'm va escapar una sabata. Portava les ungles dels peus pintades de roig brillant. Adéu, sabata, adéu... La vam veure enlairar-se com un ocell estrany i bonic i desaparèixer entre els núvols.
Em va agafar de la mà i va començar a parlar.
-T'explicaré com serà a partir d'ara... Les nits seran blaves i els dies daurats, menjarem cireres, desxifrarem enigmes, descobrirem tresors, et faré una casa dalt d'un arbre i tindrem un gat invisible. Ens assegurarem que el mar sempre es pot veure al nostre horitzó i si algún dia trobem a faltar la ciutat ens disfressarem i saltarem de terrat en terrat seguint la ruta misteriosa de les antenes.
Jo vaig somriure. Sempre havia volgut tenir un gat invisible.
Així que li vaig dir que sí.
I va contruir la casa de l'arbre mentre jo cuinava galetes de vainilla.
Jo vinc pel berenar promès al Llunes... galetes de vainilla?? Ja m'està bé.
ResponEliminaUna nova perspectiva? Em sembla que sí. Però la mateixa fantasia que sempre. Doncs per aquí em tindràs. Però això vol dir que el Llunes ja no existirà més? Sap una mica de greu...
Xexu!!!!!! ets el primer dels primers! ^_^ Ració doble de galetes per tu!! mmmm... la mateixa fantasia de sempre... diguem-ne que continue en la mateixa realitat alternativa de sempre ;) Però necessitava un canvi d'espai sense haver d'esborrar tot el que havia passat fins ara. Canvi de vida, canvi de blog! :) Gràcies per la visita! encara he d'acabar de posar enllaços i cosetes i sobretot visitar els veins de Blogville!!!! ueeee!
EliminaM'encanta la teva nova casa. És com tu, delicada i precisa, íntima i lluminosa... Tu, Nimue.
ResponEliminaGràcies, estimada Violette meua! espere que us hi trobareu a gust! :)
EliminaHe sentit a dir que hi ha una festa per inaugurar el bloc? Arribo a temps?
ResponElimina;)
Enhorabona bonica!!
i tant que arribes a temps, Clara! gràcies per la visita! ara comença la festa! ;) Muaks!
EliminaUn gat invisible...
ResponEliminaQuin luxe!!!
De fet tot el que es invisible no em desagrada.
Petons.
els gats invisibles són molt bonics, Torosalvaje! gràcies per la visita! :)
EliminaM'agrada aquesta nova casa. Em sembla que hi trobarem molts somnis bonics.
ResponEliminaEsperem que així serà, Paseante! gràcies i fins aviat! :)
EliminaJo hi passaria unes vacances, després uns mesoso i finalment m'hi instal.laria...total podria ser invisible, com el teu gat!
ResponEliminaEt trobava a faltra Nimue! bentornada i ...la llum sempre groga dalt dels arbres :) fantàstic!!!
jo també us trobava a faltar, Joana! invisible o no estàs convidada sempre que vulgues! :)
EliminaM'agrada el que veig. Ja pots comptar que tornaré. Un petó, NIMUE.
ResponEliminaSí, Jordicine! torna aviat, per favor! :) Petons!
Eliminaquina caseta tan bonica! Em dones una galeta de vainilla?
ResponEliminamenja, Khalina, menja, que encara en queden! ;)
EliminaQue bé! La veritat és que trobava molt a faltar la màgia que sempre ha envoltat casa teva. Seré a l'aguait per no perdre detall!!! Besets.
ResponEliminagràcies, Ainalma! sense tu no seria igual! :)
Eliminanimue!
ResponEliminaquina il·lusió retrobar-te!
fa un temps que no passejava per aquí i avui, vagarejant per aquests verals, veig que ara vius en una casa preciosa dalt d'un arbre!
m'agrada llegir-te i imaginar amb tu!
petonets bonica!