 |
| via Weheartit |
Algún dia t'estimaré moltíssim.
Mentrestant, abriga't.
Jo pararé aquesta guerra absurda, regaré les plantes i cuidaré del gat.
Tu abriga't. I menja bé. Recorda que algún dia t'estimaré moltíssim.
Vols que anem a escopir pinyols de cirera als monstres que viuen sota l'arbre?
Aviat s'ordenarà el caos i tots viurem en un arbre.
Ves vestint-te per si de cas...
Bonic Júlia!!
ResponEliminaoh! gràcies! :)
EliminaI aviat tot tindrà un final feliç?
ResponEliminaI tant, Ainalma!! sense cap dubte!!! :)
EliminaM'ha faltat al final un: i abriga't!! Molt txulo, de veritat! Espero que aconsegueixi aturar aquesta guerra, sigui quina sigui.
ResponEliminaLa guerra serà aturada i guanyaran els bons, Jordi, n'estic segura! ueee! :)
EliminaSi no és per no abrigar-se, eh. Però és que fot una calor que no hi ha qui es posi una peça de roba més! Segur que no es pot esperar tal qual?
ResponEliminahahahahhaa!!! tens raó, Xexu, només a mi se m'acut recomanar un abric el dia que comença l'estiu... ^_^
EliminaEts maga oi?
ResponEliminaPetons.
oooppppsss... ;)
EliminaMolt bonic!!
ResponElimina;)
Petons!
Gràcies, Clara! Petons!
EliminaAbriga't l'ànima no? :)
ResponEliminaMolt xulo l'escrit
això mateix, Emily :)
EliminaAcabo de vendre una escala de fusta als monstres de sota l'arbre. Amb aquesta crisi s'ha d'aprofitar qualsevol opotunitat de negoci :-) Un post molt xulo.
ResponEliminaooooh! el Paseante es posa de part dels monstres! estàs perdut i ho saps! :P
EliminaDeu ser bonic viure en un arbre com aquest...
ResponEliminaM'ha agradat això d'escopir pinyols de cirera als fantasmes que em persegueixen... ho provaré!
Petons!