diumenge, 30 de desembre de 2012

CONTRADIR ASIMOV


imatge: Natdatln

Aquesta nit d’insomni impossible, el no-somni de les màquines, la necessitat de contradir Asimov i abandonar-te només per sentir-nos ferits de mort. 

De sobte va començar a fer fred, un fred de planeta llunyà, records de casa, temors elèctrics, tornar-se a perdre, buscar-te a cegues. Pensava que no m’importaria perquè tu estaves prop i la neu es convertiria en un paisatge amable on jugar a ser els creadors. Contradir Asimov i fer-nos mal. Des què vaig tocar aquella estrella tot em sembla bonic i qüestionable, tot són preguntes i cables fora de lloc. Si tallem el cable vermell t’estimaré per sempre. Si tallem el cable blau l’eternitat s’acabarà demà. En qualsevol cas sortirem volant pels aires. Esclatarem amb un somriure i no dormirem mai més. Mai més. 

6 comentaris:

  1. Jo tallaria els dos cables, a veure què passa. De ben segur que contradiríem Asimov. ;)

    ResponSuprimeix
  2. Jo personalment veig perillós contradir Asimov, però com que tu t'entens millor i compto que saps el que fas... doncs fes, fes...

    ResponSuprimeix
  3. I dic jo: és necessari tallar algun cable? Paga la pena córrer eixe risc?

    ResponSuprimeix
  4. Morir i sommiar l'eternitat, viure i pensar que sommiem? Mira saps qué, li fem un nus al cable i ens ho quedem tot.

    ResponSuprimeix
  5. Les màquines, a diferència de les persones, venen amb manual d'instruccions.

    ResponSuprimeix