Normalment sóc jo qui marxa i ell qui es queda.
Jo, hipnotitzada per llums de ciutat, per músics de carrer, cor d'asfalt.
Ell sempre s'assegura que la casa de l'arbre continua en peu. Llegeix històries de superherois i manté fortes les arrels que jo no tinc.
Aquesta vegada, però, sóc jo qui s'ha quedat. Ell mirava fixament un dels seus llibres de dracs i bruixots i em parlava d'un camí que havia de recórrer, un apocalipsi, una batalla, un dolent molt dolent...
Coses de divendres per la tarda quan cadascú arriba a la casa de l'arbre amb ganes d'explicar-nos mútuament la vida que hem viscut quan és obligatori estar despert.
Per una vegada sóc jo qui s'ha quedat vigilant la casa i ell qui arriba amb les butxaques plenes d'aventures.
I de nou tinc la sensació que m'ha tornat a salvar d'un apocalipsi.
No ens queda ni cafè ni xocolata. Però hem sobreviscut a la fi del món, a una colònia d'esquirols mutants i als meus intents de cuinar qualsevol cosa nutritiva.
Tenim més mèrit del que sembla.
Ens sembla una cosa de rutina, però seguir endavant sempre té molt mèrit. Sobretot sense cafè, on s'és vist...
ResponElimina線上免費看a片
ResponElimina免費a片AV女優
成人校園a片
a片情報站
a片貼圖區
免費a片
色女a片群
免費無碼a片
夫妻做愛a片直播
成人校園a片