divendres, 6 de desembre del 2013

POETES QUE FAN NIU A LES BRANQUES

Al final hem pogut escapar de l'horrible trampa del músic desertor. Pensem que va ser devorat pel nostre públic però no descartem res. 

Aquesta dura prova ha fet que la construcció de la nostra nau espacial es ralentitze una mica. On són els enginyers quan se'ls necessita? En aquests moments em sobren poetes observant la lluna i repetint tòpics universals. De veritat. He comptat fins a cinquanta-quatre poetes arrenglerats a les branques de l'arbre, com ocellets piulant, comparant els ulls de no sé qui amb les estrelles. Em faran posar violenta i atacar-los amb el theremin. No descarto que hi hagi més poetes-ocell amagats entre les fulles perquè m'arriben ecos de metàfores pansides des de llocs amb poca visibilitat. 

Els meus músics barbuts m'han suggerit que barregem mistela  de Montserrat en el pinso dels poetes a veure si s'animen. Les nits de lluna plena són les pitjors. Hipnosi col·lectiva i recital d'obvietats. 

Jo el que vull és que m'ajudin a construir una nau espacial.

Però els músics estan bevent mistela.
Els poetes estan mirant la lluna.

Els versos que no ens toquen els budells no ens faran orbitar. 

O superem la velocitat de la llum o em moriré d'avorriment.

1 comentari:

  1. És per això que gentussa com jo no ens dediquem a la poesia, i sentint molt el comentari, alguns dels poetes que s'enfilen a l'arbre haurien de tocar a retirada. Però a veure qui els ho diu!

    ResponElimina