dilluns, 25 de juny del 2012

NOCTURN BLAU

via yiwuproducts.tumblr.com


Algunes vegades obrim els ulls i és de nit. 

Sembla que tot dorm però no. Sembla que tot està fosc però no.
Hi ha una llum estranya i blava entre la roba neta, entre els somnis que deixem a mitges quan obrim els ulls i encara és de nit.

Baixem de l'arbre com ocells sonàmbuls i caminem descalços. La terra humida. La llum blava. Els dies que recordem amb mig somriure, quan erem tan valents com insensats.

No vull allunyar-me massa de l'arbre. Ens sorprén descobrir aquestes flors blaves com la llum que ens envolta. Crec que no les havia vist mai tan boniques. Flors ballarines il·luminant la terra. 

Sentim remor de ciutat, lluny, tan lluny que potser només és un record i la ciutat ja no existeix. Vols que fem una llista de totes les coses que ja no existeixen? Comença tu. Vaig a buscar galetes per esmorzar.

Tornem a la casa de l'arbre amb els peus bruts de terra, els ulls plens de nit, les butxaques plenes de flors blaves...

Sembla que tot dorm. Però no.

10 comentaris:

  1. Jo et puc garantir que la ciutat existeix, que alguns encara hi vivim. I igualment allà sembla que tothom dorm, però no. Si no la veus, millor per tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. això m'havia semblat, Xexu... al final el que sembla és que no dorm ningú enlloc! :)

      Elimina
  2. Aquest blau es molt seductor.
    Hi han branques lliures a l'arbre?

    Petons.

    ResponElimina
  3. El blau és un color màgic: el cel, la mar... I per descomptat el blau que s'escapa de la foscor de les nits, que li dóna eixe aire d'encanteri, de contes de fades. Gaudeix-ne mentre la resta del món dorm!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. el blau és un color perfecte! com no li pot agradar a algú?

      Elimina
  4. Jo hauria aprofitat la nit per anar on dormen els monstres i agafar-los l'escala que els vaig vendre. Llegir-te de nit és com escoltar un conte per a nens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tsssssssshhhh!! Paseante! que vull agafar als monstres per sorpresa, home! no em destapes els plans! ;)

      Elimina
  5. La ciutat existeix encara, però bé, quan estàs lluny, ben lluny, és com si no existís, com dius. Una desconnexió necessària de la fressa, els fums, l'asfalt, les presses. Només tranquil·litat i... natura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. la ciutat de lluny té un aire misteriós i especial. Una mica robòtic... m'agrada! :)

      Elimina